dijous, 2 d’agost del 2012

Com guanyar-se la vida proporcionant orgasmes


Davant meu s’obre el portal rosa que he de manufacturar si em vull guanyar el sou d’avui. És una senyora d’uns quaranta anys, de la qual no diré el nom per les circumstàncies de la situació. Des d’aquí ja no li puc veure la cara, just entreveig els seus pits a sota el vestit, suficient per dur a terme la meva feina. Com en la majoria de sessions, començaré amb suavitat i lentitud, per trencar el gel que ara s’aixeca entre ella i jo.

Ficat entre aquestes dues cames sembla difícil traçar el camí que m‘ha dut fins aquí, però quan hi reflexiono detalladament m’adono que tot s’ha esdevingut de la manera més natural possible. La història va començar quan una amiga em va confessar —Fa mesos que no tinc un orgasme —. Vam parlar sobre la seva relació i sobre el seu novio, un conegut meu de fet, i va concloure de la següent manera: —Jo me l’estimo a ell, no el vull deixar, i tampoc no li vull posar les banyes, però és que no em sap fer arribar... m’hauré de resignar i ja està. —Vam fer silenci durant uns instants i després de deliberar vaig fer-li la proposta: —Si vols te’n faig venir un —. —Què? —va ser la seva resposta, i jo li vaig repetir —Que si vols et dono un orgasme —. Ella es va quedar estupefacta. —Deixa que t’ho expliqui —vaig prosseguir—, durant un temps, força temps per ser sincer, he estat practicant i he millorat molt amb la llengua. O sigui, que et faré arribar segur, i a mi no em fa res fer-t’ho a mode de favor. —Ella va recuperar la serenitat. —D’acord —, va acabar dient, —Però sense petons — vaig advertir jo. —Sense petons —va acceptar ella—, això no és amor. —Total, que es va estirar i li vaig proporcionar un orgasme. Jo llavors no tenia xicota però no m’ho vaig agafar com una cosa sexual, sinó com un favor que li feia a una amiga i en cap moment no vaig faltar al respecte del seu xicot.

Quan recordo la situació no puc evitar pensar que el moment en què li vaig comentar que havia millorat moltíssim semblava que la vacil·lés, però res més lluny de la realitat. De fet, havia practicat molt, i a consciència, havia demanat opinions, havia cercat consells. Sempre m’ha agradat mantenir un afany de superació. Vaig adonar-me que era importantíssim fer preguntes. M’hi esforçava de valent. Alguns dies em llevava amb cruiximents a la llengua i pensava “Aquesta nit sí que ho has fet bé”. La força i la velocitat van incrementar exponencialment, la llengua és un múscul fenomenal. Cada dia provava coses noves com girar el cap, fer moviments laterals, jugar amb les dents i amb els llavis, etc. i vaig acabar per aprendre’n molt, però no perquè fos una mena de geni ni res, sinó perquè em vaig entrenar a consciència.

Ara és el moment d’intensificar el contacte i augmentar la velocitat.

De tant en tant rememoro els meus inicis, quan intentava fer entrar la llengua fins al fons de tot, com si busqués petroli. A on coi pretenia arribar? Quan hi penso em sap una mica de greu per les meves antigues companyes sexuals, però no hi podia fer res, no ensenyen a fer cunnilingus a les escoles. El porno tampoc no m’hi va ajudar. Gran part dels fracassos sexuals de la nostra època són culpa del porno. Ho mirava quan era un adolescent (i ara també, però amb uns altres ulls, és clar) i entenia que follar era allò, després m’hi vaig trobar i em vaig adonar que no era el mateix. Ja per començar no tenia una polla com la d’aquells paios, ni la força per aixecar a una tia i posar-la de cap per avall per poder-li menjar el cony a dins un ascensor. I a les meves novies tampoc no els agradava que els fes venir basques tocant la seva campaneta amb el meu gland. Per això després d’aquesta primera etapa vaig decidir fer les coses tan bé com pogués.

Al cap d’unes setmanes del favor a la meva amiga ja tenia tres clientes habituals: la meva amiga i dues conegudes seves. D’entre les moltes coses que he anat aprenent em va sorprendre molt descobrir que moltes noies ni tan sols han tingut orgasmes. En una ocasió una va exclamar —No m’havia passat mai això —. Jo li vaig contestar —Entenc que el teu novio no et fa arribar, xata —. Un temps després em vaig penedir d’haver fet aquest comentari perquè jo no vull interferir en les relacions, sóc un simple treballador que es dedica a proporcionar plaer. En aquest cas el meu comentari no va tenir conseqüències. La meva única interferència, si hi ha de ser, vull que sigui cap a bo. En una altra ocasió una dona em va dir —Tu em dónes l’únic que el meu marit no em sap donar —. Aquest mateix home, amb qui parlo de tant en tant, fa temps em va confessar —Des de fa un any que la meva dona em fot una canya impressionant al llit —. Per curiositat vaig comprovar-ho a l’agenda i vaig constatar que efectivament coincidia amb la primera cita que la seva dona havia tingut amb mi. No diré que ho faig per coses com aquesta, perquè ho faig pels diners, però no m’havia imaginat mai ajudant els altres, i ara em satisfà gratament.

La senyora perd atenció, així que faré més força però disminuiré la velocitat.

Al principi se’m va acudir dur-ho a terme imitant un ginecòleg, sense mirar en absolut, però em vaig adonar que necessito cert contacte visual. Sí que vaig conservar, en canvi, la llitera. Proporciona a la sala un toc professional i higiènic i aparta tota la implicació personal que poden tenir els llençols d’un llit. Dins la sessió també hi ha inclòs el servei de coartada. És tan fàcil com demanar a cada clienta quina és l’excusa que dóna per marxar de casa i jo li proporciono el que hagi de necessitar. Si fa veure que va a comprar pa, jo tinc unes barres preparades. Si simula que va a la fruiteria, una bossa de fruita del temps. Vaig ser reticent a implantar aquest servei perquè no m’agrada que la meva feina impliqui un engany, però moltes clientes em van assegurar que els seus homes no ho entendrien. S’hauria comprendre que jo no tinc relacions sexuals, només ofereixo un servei. Ni les putes haurien de comptar com a infidelitats. De fet tinc un amic molt savi que diu —Anar de putes és com fer-se una palla amb el cony d’una altra— i no li falta raó, no.

Ara toca fer uns moviments laterals.

Les clientes són de tot tipus: hi ha madures, jovenetes, senyores d’edat avançada. Algunes són les xicotes de coneguts, o les mares, les dependentes dels llocs on vaig a comprar, però no és difícil mantenir les aparences. Vénen, també, unes lesbianes que són parella, per separat, és clar. En una ocasió una clienta va aparèixer amb la seva filla perquè li expliqués al funcionament de tot plegat a veure si s’animava. I és que crec fermament que surt a compte. Què he dir jo, no? Però per posar un exemple recordaré les paraules d’una clienta: —Per fi he deixat el psicòleg. Feia nou anys que hi anava i m’enfonsava cada cop més, m’inflava amb pastilles i no trobava mai la solució. Era el quart o el cinquè que visitava i no hi havia manera, t’ho juro, sembla que ho facin expressament per no guarir-te mai i que així els hagis d’anar pagant. I al final resulta que l’únic que necessitava són orgasmes—. Després li vaig demanar que fes silenci, que necessitava certa concentració. Però vaig estar d’allò més content.

La senyora tremola.

La meva novia sap a què em dedico i ho entén. Té molt clar que el que m’uneix a les meves clientes és estrictament professional. Fins i tot penso que el tipus de feina que faig enforteix més la nostra relació. De fet sempre he considerat que les relacions més robustes són les que tenen els actors i les actrius porno: si no s’enfaden al veure les pel·lícules de la seva parella, per què coi es poden enfadar? De fet és fals, els problemes que amb el temps perjudiquen més són els de cuina, no els de llit. Sovint em demanen si quan arribo a casa encara tinc ganes de donar-li plaer oral a la meva novia. —És clar que sí! — En tinc les mateixes ganes, o més. Els que faig a la meva estimada són totalment diferents, són un altre món. És la mateixa diferència que hi hauria entre un home que els matins fes de pintor de parets per guanyar-se la vida, i a les tardes fes de pintor de quadres per satisfer la seva passió. Els uns són feina, poden ser tan professionals com vulguis, però són feina; els altres són art.

La senyora corba l’esquena, bona senyal, està anant prou ràpida.

Els orgasmes són l’expressió terrenal de l’amor i si els ofereixes a la persona estimada, l’amor esdevé infinit. Noto que el poble és més feliç. La gent riu més i viu més tranquil·la. Estic pensant que per aquest Nadal faré targetes regal bescanviables per sessions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada