dimecres, 9 de novembre de 2011

21 Amors Thrash Part II


Quan passen set minuts de les cinc en punt de la tarda em trec els cascos d’escoltar música perquè tinc la sensació que m’està a punt de sortir sang de les orelles i camino una estona sentint el delicat so de les gotes caient a l’asfalt. De sobte la xupa comença a brillar, senyal que està treballant per atraure a algú, i en menys d’un minut apareix una senyora que mira al seu voltant buscant alguna cosa. Té els cabells blancs i deu tenir una seixantena d’anys. “Tu saps on és el carrer del Doctor Roux?” i em quedo en blanc per un moment degut a la dolça veu que desprèn i al català increïblement correcte i central que articula, tot seguit jo li dic “Pel nom del carrer no, però si em diu què hi  ha d’haver probablement ho conegui” “Busco una biblioteca que hi ha per aquí”. Mentrestant m’arriba una olor summament agradable del seu jersei, però no m’atreveixo de demanar-li quin perfum utilitza perquè estic una mica massa captivat “Sé on és, té un pati a l’exterior i fa cantonada”, m’encanta que busqui una biblioteca, “Sí, és aquesta” “Doncs només ha de tirar per aquest carrer i al tercer trencar a la dreta” “No és gaire complicat, no?” “Ja l’acompanyo, total, no tinc res millor a fer”. Comencem a caminar carrer amunt i anem parlant sobre els llibres que llegeix, fa un temps fins i tot ella havia provat d’escriure’n un. No penso en ella d’una manera sexual, ni molt menys, però em passa exactament allò de conèixer a algú que et porta un munt d’anys i no poder evitar pensar que vols ser com aquesta persona o vols que la teva parella d’aquí a uns anys sigui com aquesta persona. Arribem a la biblioteca i jo em quedo a fora, des d’on l’observo travessar el pati i creuar la porta d’entrada a l’edifici. Potser sí que podré arribar a estimar una dona quan sigui un ancià.

Com que em ve al cap la meva estimada la truco perquè sé que a aquestes hores de la tarda no hi ha ningú a casa seva. “Sí?” la seva dolça veu em fa somriure “Per què dius “sí” si saps de sobre que sóc jo?” “No hauries de trucar-me, imagina que hi hagués el meu pare” “Sé de sobres que el teu pare no hi és mai a aquestes hores de la tarda, deu estar tirant a algú al riu o extorsionant negocis” “No diguis això, si us plau, continua sent el meu pare i l’esti... Podria haver-hi algun dels seus esbirros” “M’és igual, que em vinguin  buscar si tenen collons... com estàs?” “Bé, estic practicant amb el piano”, i no és normal que n’estigui enamorat? Encetem una conversa en la qual aprofito per tirar-li els trastos més o menys cada sis frases i de pas li explico el tema de la dona que m’acabo de trobar. Pengem.

Camino carrer amunt i quan m’he guardat el mòbil a la butxaca m’adono que al davant hi tinc una noia que té un cul espectacularment maco i centra tota la meva atenció. Mentre va caminant va remenant les natges de tal manera que m’hipnotitza i sóc incapaç d’apartar la mirada del moviment que es repeteix d’un cantó a l’altre. De sobte es gira i estic totalment convençut que em dirà que què collons m’he pensat per estar-li mirant el cul d’aquesta manera, però sorprenentment demana “Saps on és la clínica Teknon?” i jo me la quedo mirant com un imbècil amb les celles arquejades i la boca oberta fins que torno en mi i contesto “La veritat és que pel nom no t’ho sabria dir, però jo diria que el proper carrer hauries de girar a la dreta.” “Jo també diria que és per allà. És que acabo de ser tieta, saps?” “Molt bé, felicitats.” “Sí, estic molt contenta, és el la primera criatura de la meva germana.” “Fantàstic, vols que t’acompanyi un tros?” “Val”. I comencem a caminar junts cap a la clínica on ha nascut el seu nebot.

Arribem a l’habitació on hi ha la germana amb la seva filla (fins ara no sabia si anava a veure un nen o una nena) quan falten set minuts per les sis de la tarda. També hi ha el pare, el germà del pare amb la seva novia, i tots els avis. Entro i saludo a tothom efusivament, la noia que m’acompanya abraça a la seva germana i tot seguit mira al nadó que és a coll del pare. Jo em miro a la recent nascuda i dic que és maca (evidentment menteixo perquè tots els animals acabats de néixer són igual de macos, o de lletjos més aviat, però tampoc crec que se’ls pugui demanar més després d’haver passat uns mesos dins un úter). Surto de la clínica amb tota la família, em conviden a sopar a casa seva, els servents porten tot el què els demano, fins i tot un puro, després ens instal·lem en una habitació que està envoltada per vidrieres que donen al jardí, la noia m’ensenya la seva habitació, fem l’amor, toquem el piano, parlem i dormim. Quan surto de casa seva passen dos minuts de les sis de la tarda i encara em queda una mica per treballar. Es fa fosc.

Puc caminar durant divuit minuts, però m’he de tornar a parar a causa de la pluja i l’únic que hi ha al meu voltant que em pugui cobrir és un edifici que fa cantonada i té uns balcons grossos. Quan estic instal·lat miro el comerç que envaeix la planta inferior: és una clínica d’inseminació artificial. En una finestra hi ha un gran cartell on hi posa “Dóna semen, aconsegueix una remuneració i fes feliç a una parella”. Collons, m’il·lumino: ara mateix no puc fer res més que està parat, i si entro aquí em deixen una revista perquè me la peli i a més a més em paguen. Però alto, no acabo de veure-ho clar això de ser a dins una habitació mentre hi ha algú a l’altre cantó de la porta esperant que li ompli un pot amb el meu esperma. Ara bé, l’experiència s’ha de viure, com a mínim, una vegada. Dubto i torno a pensar en ella, suposo que tot aquest rotllo de la família em posa més o menys tendre. La truco i li comento que “Escolta, no puc fer res perquè plou a bots i barrals, què et sembla si me’n vaig a donar semen?” “A mi què m’expliques, fes el què vulguis.” “És que penso que és una experiència que s’ha de viure, per poder explicar, no ho sé, la tensió que s’ha de sentir quan te l’estàs pelant amb algú que t’espera a l’altre cantó de la porta” “Fes com vulguis, però pensa que potser un dia aniràs pel carrer i et trobaràs a un nen clavat a tu i et pensaràs que és ell teu fill” “Jo de petit era molt lleig, he millorat bastant amb l’edat, la veritat” “Molt millor per tu” “A tu et fa res?” “És clar que no! Tot i que em sembla que has d’omplir un qüestionari i seguir certs passos, com no fumar o no haver ejaculat, durant unes hores” “Joder, així ho porto clar... tu em vindries a ajudar? Podem anar al cinquanta per cent, quinze euros per cada un.” “Ves a la merda.” “Ja ho suposava però ho havia de provar”. Pengem.

Quan miro l’hora ja és moment de tornar cap al centre, d’aquí a vint minuts he quedat amb la noia simpàtica. Agafo els ferrocarrils i començo a tirar

Ara seriosament, la part realment bona és la III.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada