En Ricard era un noi amb propensió a idealitzar l’amor, per això va tardar més d’un any a superar la ruptura de la seva primera relació seriosa. Tot i això a ell li agradava aprendre de l’experiència i amb la segona, per sort, en va tenir prou amb uns mesos. La tercera la va patir unes setmanes. A partir d’aleshores va treure la conclusió que el millor que podia fer era preveure quan acabarien les seves relacions per superar-les anticipadament. El dia que la seva última xicota el va enxampar amb una altra noia al llit que compartien, ell, sincerament, va confessar:
—Et juro que no ho hagués fet si no hagués sabut del cert que demà ens ho deixaríem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada