Per què Los Planetas

Se’ns va fer tard, tan tard que quan vam sortir de casa seva ja no podíem entrar enlloc, però teníem la necessitat d’escoltar certes cançons abans de creuar la porta. Quan els dits dels peus ja se’ns recargolaven em va envair un sentiment de ràbia al ser tan conscient de les meves debilitats, però reconèixer això em feia estar bé. Em quedava amb el nom de cada nova cançó pensant que te l’havia de passar, perquè trobava que era necessari fer-ho. Després d’escoltar-ne moltes vam posar aquesta i em vaig adonar que era com l’inici de tot. Potser no és tan interessant des d’un punt de vista instrumental, ni té una lletra amb tantes lectures, però hi ha una sinceritat que la fa visceral, alguna cosa que et diu que això que s’està dient és tan simple com real, una realitat que a vegades fa mal. Per això he passat temporades que ni tan sols me l’he pogut posar. Però val la pena fer-ho.