Com actuar amb Faye Reagan

Vaig pel carrer Ferran de Barcelona, camuflat entre els milers de guiris gràcies a les meves melenes rosses i als meus ulls blaus, i em creuo amb una noia que crida la meva atenció. Jo normalment no em fixo en les femelles que van pel carrer perquè trobo de molt mal gust que una dona no pugui sortir a l’exterior pràcticament despullada sense parar de sentir-se brutalment violada dins la ment de la quantitat increïble de depravats que hi ha voltant pel món. Però passa aquesta pel-roja, alta, prima, esvelta, amb la pell clara i fina tacada per algunes pigues vermelles, vaja, un míssil d’aquests que quan els veus només penses en casar-te i tenir fills (al meu costat n’hi ha un que exclama “Collons, quins ulls que té, la donaria pel cul”) i jo no puc evitar girar-me per mirar de quina marca són els pantalons tan macos que porta.

La noia es para per mirar l’interior d’un aparador i el cor em fa un salt: és la Fay Reagan. Per a aquells que no domineu del tot la cultura d’internet només diré que la Faye és una noia força jove que en els últims anys s’ha fet un lloc bastant important dins el món de la pornografia. Jo no miro porno, per descomptat, però l’altre dia un amic, fent-me creure que em volia ensenyar un reportatge que parlava dels efectes del capitalisme sobre les balenes grises del nord-oest del Pacífic, em va obligar a mirar un video d’aquesta noia muntant-s’ho amb una amiga seva. El video està bé, no ho negaré: bona il•luminació, una fotografia treballada i un guió que comença fluixet però que té un desenllaç d’allò més captivant.

La repasso bé i no estic gens convençut que sigui ella de veritat, no ho sé, en aquell video se li veia poc la cara. I de sobte penso “No pot ser que siguis l’únic que la reconeix”. I prenc la sàvia decisió de mirar al meu voltant i comprovar si hi ha algú més que la miri amb cara d’emoció.

A prop meu hi ha un paio alt i ros que porta la dona al costat i arrossega el cotxet del seu fill que està mirant a la Faye de reüll mentre pensa “És ella, que fort, és ella.” Però evidentment no es pot parar a demanar-li un autògraf perquè després s’haurà d’inventar alguna cosa quan la seva dona li pregunti “Qui és?”.

Un tros més enllà hi ha un home que la mira detingudament, porta el seu fill adolescent al costat, i es pregunta “La deu conèixer el meu fill?” mentre el noi, que mira a terra per dissimular, prega al senyor “Si us plau, si us plau, que el meu pare no me’n digui res.”

A l’altra banda del carrer hi ha una petita noia de setze anys, amb texans i camisa de llenyataire, que li està donant mentalment les gràcies per haver-li descobert la seva autèntica sexualitat i el noi que hi ha un tros més enllà la mira fixament i exclama per dins “Ni aquesta m’agrada!”

La dona d’abans, el marit de la qual arrossega el cotxet fantasieja “M’agradaria fer un trio amb aquesta noia, com el del video aquell que vaig descobrir a la carpeta d’arxius recents del portàtil de la família, aquestes melenes roges, aquest cos tan ben fet, les cames llargues i els dits llargs i prims...” i de sobte s’adona que el seu marit ha desaparegut d’escena.

Aquell adolescent que fa tota la pinta de ser verge i que passeja agafat de la mà amb la seva primera novia només pensa en la quantitat de vegades que se l’ha pelat gràcies a ella i en les ganes que té de provar el què fan en aquells vídeos amb la seva novia.

I jo la vull seguir fins que pugui parlar amb ella: “Are you Faye Reagan?” i picar-me el pit amb el puny “Big fan.” Hòstia, si jo no miro porno: “Can I have an autograph for a friend of mine? He’s called Tòmpsen.”

Que gran que és la Faye.