Avui ha set una Blancaneus per la vora del mar, amb sis o set amigues que la rodejaven mentre li tiraven milers de fotos i es giraven per riure tapant-se la boca amb la mà, mirant al voltant nervioses. Una altra colla de femelles guiris que vénen a Barcelona per celebrar el seu comiat de solteria i deixar de banda, si més no durant un parell de dies, la pressió dels seus freds països europeus.
La majoria tenen parella, però busquen, en un últim intent per fer alguna cosa que valgui la pena recordar durant uns quants anys, l’aventura de l’amor llatí, no el de les declinacions, sinó el de la sang (i la polla) calenta.
S’emborratxaran, aniran a sopar a algun lloc amb classe però no excessivament elegant i després de visitar alguns bars entraran en alguna discoteca a ballar com ànecs (les guiris no saben ni ballar ni vestir-se, apart cuinen amb mantega i quan passen de certa edat només serveixen per untar pa).
Cridaran pel carrer, pixaran a darrera un contenidor, alguna d’elles ensenyarà les tetes, potser s’acabaran banyant a la platja en pilotes, menjaran com porques, beuran bon vi i, si tot va molt bé, acabaran a casa d’un grup d’amics d’allò més cools, argentins o alguna cosa així, arrissats, o amb rastes, morenos, d’aquests que fan surf i baixen amb long els carrers de la ciutat, que els posaran ritmes caribenys o rumba de merda i els ensenyaran a tocar el darbuka.
Cridaran pel carrer, pixaran a darrera un contenidor, alguna d’elles ensenyarà les tetes, potser s’acabaran banyant a la platja en pilotes, menjaran com porques, beuran bon vi i, si tot va molt bé, acabaran a casa d’un grup d’amics d’allò més cools, argentins o alguna cosa així, arrissats, o amb rastes, morenos, d’aquests que fan surf i baixen amb long els carrers de la ciutat, que els posaran ritmes caribenys o rumba de merda i els ensenyaran a tocar el darbuka.
Alguna acabarà follant, la lletja probablement. Les altres flirtejaran, es deixaran tocar i besar, faran perdre el temps a un pobre desgraciat durant tota la nit, però en un moment de lucidesa enmig de la perversió que causa el licor de préssec, decidiran que la seva fidelitat és el més important del món.
Tornaran al seu país pensant que haurà set el viatge més èpic que s’haurà fet mai i mentre elles ensenyaran les 24.872 fotos a les femelles més adultes de les seves famílies durant un tàper sex, jo em trobaré una altra colla de meuques voletejant al voltant d’una Ventafocs, o d’una caputxeta, o d’una Jazmine, o qualsevol de les putes de les princeses Disney.
I just quan escric això apareix un pavo vestit de nadadora, amb el seu biquini i tot, rodejat de subnormals que li fan fotos i intenten ser el centre d’atenció de tota la gent. Me’l miro i no puc evitar pensar s’ha de ser molt imbècil per voler-se casar estant tan reprimit com per tenir ganes de celebrar de la manera més trista possible el començament de la vida en parella.
ets el rei Tompsen. Encara recordo quan treballava al bus turistic i pujaven amb les orelles de conilletes de playboy..
ResponEliminakina colla... pena de mort!
Els imbècils no saben destriar l’or de la palla
ResponEliminaAvui ha set un altre; deixa’t estar de prínceps, siguin de Disney o no, i d’homes sencers. No fan grans cerimònies ni escenes transcendents, prefereixen la discreció perquè és més còmode i pràctica. Malgrat tot, se’ls veu a venir.
Concurs de truita de patates! es comença per qui i s’acaba dient que vindran a veure’t. La majoria no tenen parella, tot i que sempre trobes de tot, però busquen en un últim intent de fer alguna cosa que valgui la pena, unes cames, com més llargues millor, que se’ls hi obrin davant dels nassos. Sí, només això.
Amb una mica de sort no els hi costarà gaire, sempre n’hi haurà alguna, si més no, la lletja. Aquesta es convertirà molt aviat en una ombra que donarà pas a una altra, fins que de cop, després de les múltiples topades amb lletges o guapes però més curtes que les mànigues d’uns sostens, se’n troben una d’estàndard, però massa bé s’hi posa. (o massa bé se l'empassa).
Ràpid s’inclou a l’arxiu mental amb el mateix color que les altres, i és que ser daltònic no hi ajuda.
De la teva Lucía.
TRUITA DE PATATES..........
ResponEliminaTHE LION KING.
Una persona molt indignada. Segurament és culpa meva, normalment ho és, encara tinc sort de no fer-me passar mai per perfecte.
ResponEliminaUna abraçada!